La incontinència urinària
La incontinència urinària és un problema freqüentment infradiagnosticat i infratractat, que sovint es passa per alt i no es té en compte que en algunes ocasions pot ser revertida. Es tracta d’un problema que afecta molt a la qualitat de vida, per això cal fer una bona prevenció i en cas de ser correctament diagnosticada, fer un tractament adequat.
Les causes poden ser variades: des de patologies tant urològiques com no, com certs fàrmacs i altres factors com el tabaquisme, l’alcohol, la cafeïna, les drogues i el sobrepès. Hi ha diferents tipus d’incontinència:
- Incontinència d’esforç: és la més freqüent en dones. Es caracteritza per petites pèrdues al realitzar algun esforç com tossir, córrer, esternudar, saltar o riure. Es relaciona amb la debilitat de la musculatura del sòl pèlvic i en aquests casos, és recomanable fer canvis en els hàbits de vida i acompanyar-ho d’exercicis de la musculatura del sol pèlvic per poder-la revertir.
- Incontinència d’urgència: és el tipus d’incontinència més prevalent en ancians i consisteix en una pèrdua d’orina acompanyada d’un fort desig d’orinar urgentment. En aquests casos la persona acostuma a orinar moltes vegades al dia i les pèrdues són molt més abundants. Per intentar evitar pèrdues és recomanable establir unes pautes miccionals i pot ser necessari tractament farmacològic establert pel metge.
- Incontinència per sobreeiximent o per buidat incomplet: és la incontinència més freqüent en homes. Són pèrdues en forma de goteig degudes a alguna obstrucció del tracte urinari de sortida que fa que hi hagi retenció d’orina.
Algunes recomanacions a tenir en compte per evitar o millorar la incontinència són:
- Evitar beure més d’1,5l de líquids al dia.
- Reduir la ingesta de líquids 3 hores abans d’anar a dormir.
- Fer una bona higiene personal cada dia i després de cada micció.
- No superar l’interval de 3 hores entre miccions durant el dia.
- Fer una dieta rica en fibra per evitar el restrenyiment.
- Controlar la obesitat menjant poques grasses.
- No fumar.
- Controlar la ingesta de substàncies que agreugen la incontinència: cafeïna, alcohol, begudes amb gas, menjar picant...
- Tenir present que hi ha fàrmacs que poden estar implicats en la incontinència: diürètics, hipotensors...
- Mantenir bona hidratació vaginal.
- Utilitzar roba còmode i fàcil per anar al bany i roba interior de cotó.
- Suprimir barreres arquitectòniques que puguin molestar a l’hora d’anar al bany.
- Evitar les activitats físiques que requereixin treball abdominal.
Des de la farmàcia us podem aconsellar sobre els diferents tipus d'absorbents que poden funcionar millor per cada cas segons el tipus d'incontinència, la mobilitat del pacient, la complexió física i les preferències de cadascú. Existeixen absorbents de diferents formes: rectangulars i anatòmics que s’han de subjectar amb una malla, elàstics que s’ajusten amb tires adhesives i els de tipus calça/calçotet. Tots ells els fan amb diferent capacitat d’absorció i també amb totes les talles per adequar-se a cada persona.