Qui és el Coronavirus?
És un virus d'origen natural (no procedent de cap arma biològica, com alguns mitjans alarmistes han arribat a dir) que fins ara només afectava a animals. El seu reservori principal és el ratpenat, tot i que també s'ha trobat en altres mamífers, com el pangolí.
Com es transmet?
- Per gotes i aerosols que es produeixen en parlar, estossegar i estornudar.
- Només es contagia a distàncies curtes (1,5 metres).
- Per contacte amb superfícies contaminades, sempre que siguin llises i no poroses.
- Per contacte perllongat amb malalts.
- NO es transmet via cutània, només a través de mucoses.
Quins són els símptomes?
Es tracta d'una malaltia respiratòria, i com a tal presenta símptomes molt semblants a altres malalties víriques que afecten al aparell respiratori, com la grip o el refredat comú:
- Febre
- Tos seca
- Mal de coll
- Dolor toràcic
- Dificultat respiratòria
En casos greus, pot acabar provocant pneumonia i insuficiència pulmonar greu, que ja requeriria hospitalització.
El seu periode d'incubació sol ser entre 5 i 7 dies, amb un màxim fixat en 14 dies. Cal dir que un 80% dels casos son lleus i curen espontàniament, un 17% poden tenir més gravetat i requerir l'ingrés hospitalari i un 3% dels casos poden arribar a molt greus i requerir UCI.
Quins són els factors de risc?
La possibilitat de complicacions es dóna si coincideixen varis d'aquests factors:
- Persones de més de 50 anys d'edat.
- Malaltia pulmonar prèvia.
- Malalties cròniques susceptibles de produir inmunodeficiències, com diabetis, insuficiència renal, càncer, etc.
Els infants solen infectar-se menys, amb evolucions lleus, però actuen com a transmisors.
Quin és el tractament?
Com moltes altres malalties víriques, el tractament és simptomàtic i de suport:
- Febrífugs
- Antitussigens
- Analgèssics
Què podem esperar en el futur proper?
Com en el cas d'altres coronavirus que han passat d'animals a humans (SARS, MERS) es preveu un control dels actuals brots entre 6 i 12 mesos. No es preveu l'existència de cap vacuna efectiva fins al menys d'aquí 12 o 18 mesos. Si a nivell individual no actuem amb responsabilitat, és més que probable la aparició de rebrots. No ens relaxem.
Com ens podem prevenir?
De la mateixa manera que amb altres virus:
- Rentar-nos les mans sovint, especialment si hem estat en contacte amb afectats.
- Netejar les superfícies, sobretot si són llises.
- Actualment, ja es recomana l'ús de les mascaretes, tenint en compte que la seva efectivitat depèn molt de que s'utilitzin correctament. Seguim per això les recomanacions d'ús de les autoritats sanitàries.
Conclusions:
Conforme apareguin noves experiències empíriques i estudis sobre el coronavirus, anirem actualitzant aquest article.
Pel que ara sabem, amb l'experiència de tenir el virus entre nosaltres una bona temporada, ens trobem amb una nova malaltia respiratòria que, tot i que les complicacions greus solen afectar principalment a individus que pertanyen als grups de risc, ningú està exempt de patir-ne conseqüències potencialment greus. Per això cal adoptar les mesures profilàctiques necessàries, sigui quina sigui la edat, i sigui quin sigui el grup de risc al que es pertany. La probabilitat demostrada de l'existència de portadors assimptomàtics fa especialment perillós el virus, perquè obre la possibilitat d'una disseminació incontrolada del virus per persones que no creuen estar contagiades, i que per tant, relaxin les mesures de seguretat, envers ells mateixos i envers els altres.
Aprofitem per demanar des d'aquí, ara que es comencen a aplicar mesures de desconfinament, que hem de tenir ben present que no sortim del virus, sinó que sortim amb ell. La nostra principal preocupació hauria de ser la d'evitar el col·lapse de les infraestructures sanitàries, i això només es pot aconseguir limitant el més possible els contagis mantenint les mesures profilàctiques i higièniques adequades.